domingo, 6 de septiembre de 2009

conversa nocturna 4

Habitació. Silencis i absències. Al llit dorm un home. Ningú més. Són les 2:25 de la matinada. De sobte sona el telèfon.

DONA: Hi ha una aranya a la meva habitació. Necessito que vinguis!
HOME: Sam?
DONA: És horrorosa. Si us plau, vine a casa.
HOME: Creus que és hora de trucar?
DONA: Estic acollonida. He agafat l’escombra per matar-la, però no puc. S’ha amagat darrera del llit.
HOME: Dubto que et faci res. Torna al llit i dorm.
DONA: No puc dormir sabent que tinc la filla de Taràntula a sota. Per què no vens i la mates?
HOME: No puc. No són hores. A més, demà m’haig d’aixecar molt prest.
DONA: T’ho demano si us plau. He tancat la porta de l’habitació perquè no surti. Estic taquicàrdica.
HOME: I jo cansat. Crida als bombers.
DONA: Jo esperava l’ajuda d’un home valent... dorms sol?
HOME: Així que és això? Vols saber si t’he reemplaçat.
DONA: No. L’aranya existeix de veritat.
HOME: Estàs mentint.
DONA: No, no...
HOME: Sam, estic dormint tot sol, no hi ha cap noia a la meva habitació i demà m’espera un dia de feina molt dur.
DONA: D’acord... M’estimes?
HOME: No ho sé. Ara no ho sé.
DONA: Hauries de dir que m’estimes més enllà de l’horitzó.
HOME: Jo no sé dir aquestes coses.
DONA: Llavors no m’estimes.
HOME: Jo no he dit això...
DONA: Però dormim separats i no m’has tornat a trucar.
HOME: Necessito temps per pensar.
DONA: Bé, si vols venir a casa, tinc el llit buit...
HOME: gràcies, però no vull anar a treballar amb la marca de les dents al clotell.
DONA: Em trucaràs?
HOME: Sí, et promet que et trucaré.

DONA: Està bé. T’esperaré.

5 comentarios:

Lacuerda dijo...

Peoncita, Volviste con las conversaciones!!! Has dado un giro la historia... Me gustaba más cuando la mujer era la que dominaba la situación y ponía entre la espada y el "colchón" al hombre. Pero mantienes el dolor de la mujer, en la distancia, pero lo mantienes. ¿A qué se deberá?

Vero dijo...

uy, y esto? creo que me he perdido mucho desde que no entro al mundo blog. Es una historia? Vas por el 4... tendré que investigar las anteriores conversaciones.

Patricia dijo...

Aunque no te lo creas yo también esperaba una nueva entrega de las converses nocturnes. Me ha hecho reír mucho. Pero en mi casa, la que mata los bichos soy yo. Patricia

Cenicienta dijo...

com sempre, dónes en el clau, les meues aranyes sempre són de pam i mig!

chuscartes dijo...

GRacias chicas. no sabía que os gustaban tanto.