El món en el qual vivim té una tonalitat. Així, trobar-se al món és trobar-se “bé” o “malament”. Quan aquest trobar-se afecta a tota la vida, i no a un contingut particular, es pot parlar de felicitat o d'infelicitat. Sabem que la integritat de la vida és problemàtica i en ocasions es torna incompatible amb la felicitat.
Tinc la presumpció projectiva, la intenció, de ser feliç. Em sento successivament “a cert nivell” d'aquesta pretensió, a certa altura de la felicitat. A partir d'ara prendré com a mesura per a la felicitat dues magnituds: la realitat i la pretensió. No serà una equació fàcil, ja que no parlem de nombres naturals, sinó de fraccions. En la mesura en què es realitza aquesta pretensió tota vida serà feliç.
No hay comentarios:
Publicar un comentario