domingo, 26 de febrero de 2012

Silencis


No vaig conèixer a la meva avia. Va morir quan jo tenia dos anys. La mare em deia que va morir d’un infart de silencis. Els metges deien que va morir d’un infart de cor. De petita em semblaven dues raons molt diferents. Amb el temps he aprés que són la mateixa cosa.

lunes, 20 de febrero de 2012

CONVERSA NOCTURNA 22


(Són les set del matí. Ell, amant d'una sola nit, està a punt de marxar, quan ella, l’amada, es desperta)

Amant: Serà millor que marxi. Aviat despertarà l'edifici.
Amada: No cal que marxis tan prompte.
Amant: Agnès…
Amada. No diguis res.
Amant: Agnès, vull besar-te per darrer vegada.
Amada: Per a què?
Amant: No m’agradaria deixar-ho així, tan fredament.
Amada. Doncs, tu ja ho has fet.
Amant: Em guardes rancor?
Amada: (Tristament) Si... (S'aixeca del llit. Posant el cap al pit de l'amant) No. Ets molt lliure d’estimar a qui vulguis. No t’hauries d’haver molestat en venir.
Amant: Hauries preferit una nota? Un missatge de menys de trenta caràcters?
Amada: No.
Amant: Que et deixés sense dir-te res?
Amada: Jo... tal volta he estat jo qui t’ha fet fora. No t’he trobat a faltar. He passat uns dies fantàstics.
Amant: Amb qui?
Amada: No el coneixes. És un noi molt guapo que m’estima. (Breu silenci. Va a Amant i l’agafa de les espatlles). M’alegro molt per tu. De veritat. I t’agraeixo que vulguis donar-me aquest “mal dia” a les set del matí.
Amant: Volia deixar-te una nota. (S’abracen) Estàs tremolant. Tens fred.
Amada. Hauries d’haver tancat la finestra  de la bugaderia. Entra l’aire del matí.
Amant. Sí, jo tinc la culpa. (Mirant-la) Agnès, saps que t’estimo.
Amada: Doncs estima’m de lluny.
Amant. Això és el que faré.


domingo, 12 de febrero de 2012

AGNUS DEI

Aquest cap de setmana hem pogut assistir a una nova representació teatral de qualitat a Eivissa. Confesso que des de "Las criadas" del grupo Y no havia sortit tan meravellat de la sala.

Les pulsions que mouen a les tres actrius i les seves ressonàncies de gran potencial interpretatiu tenen com a resultat una contundència inqüestionable damunt de l'escenari. Això és el que fan Àngels Martínez, en el paper de Mare Miriam; Rosario Beholi, en el paper de la Doctora Martha Livingston i Paula Ramos, la jove de 16 anys que encarna a la Germana Agnès. La comunicació i la sinergia entre les tres actrius, junt a una disciplina artística del seu director Antonio Cantos dissenya damunt de l'escenari una història que fascina i deixa astorat. La temperatura artística puja per legitimar una feina quasi perfecta. Si bé, les tres dones mostren unes excel·lents dots interpretatives, vull remarcar la posada de llarg de la jove Paula Ramos, qui debuta amb un personatge que va in crescendo damunt de l'escenari.

Lluny de les herències estètiques cinematogràfiques, Agnus Dei es construeix fermament, esdevenint un referent per si mateixa. Retorna la confiança a un públic exigent, saturat per propostes que no desperten l'interès per descobrir una programació treballada i acurada, ajudant a un procés lent i progressiu de culturització teatral. Per desgràcia, Eivissa necessita crear aquest patrimoni teatral que connecti amb el públic fent de cada actuació un esdeveniment únic. Però això ja és un altra tema.