ELL: M'he quedat a l'atur. Em sento com si estigués a l'altre costat de
la vida. Aquest altre costat m'està venint una mica gran i la majoria
dels dies ho trobo molt dur, molt fred. Alguns matins, només
aixecar-me, miro per la finestra i els carrers tenen un tint de
llàstima. Al principi penses: seran només uns mesos. Fins i tot t'ho
diuen els amics i t'aconsellen que ho prenguis com unes vacances ben
guanyades. Passats aquests mesos vacacionals, penses: I si això dura
molt més? I gairebé sense voler, comences a sentir-te com el funàmbul a la
corda fluixa. Bastant confós i amb un acusat sentit de culpabilitat.
Estic a l'altre costat dels que cobren la nòmina al seu compte
corrent, però al mateix dels que anem al mercat a comprar perquè
cal esprémer l'economia fins a l'última gota de suor. Aquest
altre costat té moltes hores buides però repletes de pensaments
pessimistes que no condueixen a cap lloc. Té de bo que passeges,
gaudeixes del sol o de la pluja, veus aspectes de la vida que la pressa
t'impedia observar, i que converses amb molta gent dispar en les cues de
les entrevistes laborals, persones amb les quals abans mai haguessis
creuat ni una salutació. Ens expliquem les nostres vides. Fins i tot
pots arribar a sortir reconfortat, encara que no t'hagin donat el
treball, perquè sempre hi ha algú pitjor que tu en qualsevol costat de
la vida.
3 comentarios:
Amb la teva vàlua has de trobar feina en poc temps, penso. Ànims.
Em sembla que dada dia hi ha més persones al segon costat, veure si algú hi posa remei...
Helena, moltes gràcies per ses teues paraules, però no es tracta de sa meua realitat. Per sort tinc feina i a més puc sentir-me realitzat amb ella.
M. Roser, per desgràcia cada dia hi ha més aturats.
Publicar un comentario