miércoles, 18 de septiembre de 2013

Llegiràs aquest vers,
tremolor de la meva carn,
combregant amb goig del seu pecat.
I el seu polseguim et glorificarà,
fent de l'estimar-te
l'arrelament feridor que ens mourà.

3 comentarios:

Jordi dijo...


L'Amor que mou el sol i les estrelles i la poesia que ens salva del tedi... Fa temps tenia un bloc amb el mateix nom: El far a trenc d'alba. Ara l'he tornat a obrir. I com que havíem mantingut intercanvi de comentaris a l'època et deixo el present post com una reflexió a la teva entrada... amb l'esperança de continuar dialogant. Per cert m'he fet seguidor del teu bloc.

Des de El far, una abraçada...

Helena Bonals dijo...

Un vers molt terrenal, que t'enlaira.

chuscartes dijo...

Jordi, moltes gràcies pel teu comentari. Em passaré pel teu espai.

Helena, intento surar sobre la terra